Get Adobe Flash player
Valoració d'usuari: / 4
PitjorMillor 

 

"RECALCULANDO RUTA".

 

Fa uns dies el navegador de google m'enviava pel pont d'enllaç A2-AP7 per anar direcció Granollers. Les obres pel que sembla es van reprendre al febrer de 2011, de forma prèvia a la campanya electoral de les municipals, però o van a un ritme extremadament lent o les mateixes s'han paralitzat. El navegador, al qual vaig obviar, va cridar el conegut "recalculando ruta".

Els navegadors tenen aquesta facultat, la de recalcular rutes, però els governs s'han demostrat incapaços de fer el mateix. D'una banda tenim un govern central que per afrontar la crisi, estimulant l'economia i l'ocupació, va aportar diners als ajuntaments (4 milions d'euros) que ara reclama (1,5 milions d'euros) per un error en el càlcul dels ingressos que va efectuar en el seu moment. La pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat deixa en un estat d'indefensió als ajuntaments que no saben, ni poden, pressupostar la seva actuació municipal de cara al proper any.
 

La Generalitat d'altra banda es planteja la pròrroga dels seus propis pressupostos davant la més que probable possibilitat de canvi del govern central i mentrestant la seva actuació es caracteritza per posar en perill per a la ciutadania serveis essencials de la seva competència, i limitant la possibilitat que els ajuntaments facin front a altres serveis que tenien compromesos amb els seus veïns.

Els ajuntaments per la seva part ni coneixen l'aportació anual que rebran de l'estat, ni si les subvencions que rebien tant de la Generalitat, com de la Diputació de Barcelona es mantindran, s'eliminaran o tan sols es retallaran.

Aquests mateixos ajuntaments que es van tornar bojos i no van prioritzar inversions i serveis han de fer front a les necessitats bàsiques, i no tan bàsiques, que els reclamen els ciutadans. Aquests ajuntaments sumits en un nivell d'endeutament exagerat, que la llei els autoritza a nivells del 110% dels ingressos corrents, no saben, ni poden, ni volen optimitzar els seus pressupostos mitjançant la priorització de les despeses corrents.

Si qualsevol ciutadà va a un banc a sol · licitar un préstec, en qualsevol de les seves modalitats, és sotmès a un examen per quantificar si les quotes mensuals, a les que hauria de fer front, superen el 35-40% dels seus ingressos nets mensuals. Si la quota supera el marge de seguretat no concediran el préstec, encara que l'habitual en aquests temps és que ja ni realitzin l'estudi i deneguin el préstec per sistema.

El tractament desigual en la forma d'accedir als préstecs, Ajuntament (110%) enfront de ciutadà (40%), tampoc té en compte la mà lleugera a la qual els ajuntaments ens tenen acostumats. Les ineficiències en la gestió dels recursos públics i la negligència per incórrer en despeses supèrflues i innecessaris hipotequen l'activitat municipal i els serveis bàsics que s'han de donar als ciutadans. Recalculem ruta, prescindim del superflu i afrontem la realitat del ciutadà sense que sigui aquest últim qui es faci càrrec dels plats trencats.


Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
José Manuel García Bravo
Regidor de D3.0 a Sant Andreu de la Barca
 

Powered by SEM